S'ha acabat l'estiu

L'estiu astronòmic de l'hemisferi nord es va acabar ahir. Va durar uns 90 dies, tot i que per a mi s'ha sentit com si haguéssim fet un altre El Viatge. La vida en una gran ciutat del món modern transcorre molt ràpidament: els compromisos, els plans, la tecnologia, la política, el Mundial, l'afany per fer de tot amb tothom, les obligacions, la vida “real”. Això, sumat a la carrera tecnològica relacionada amb la intel·ligència artificial (IA), que ens bombardeja amb novetats cada dia o fins i tot cada hora, fa que tot vagi molt (molt) ràpid.

Brett Scott, periodista, escriptor i activista britànic, ha escrit diversos articles sobre l'impacte de la tecnologia en el nostre dia a dia i com aquesta ens accelera la vida mentre ens promet (falsament) que ens la farà molt més fàcil. Això és el que he sentit durant aquest estiu, en què m'he dedicat a temps complet (pel que fa al vessant professional) a la meva iniciativa emprenedora i en què la IA ha estat la meva eina de treball principal.

En aquesta actualització intentaré debatre al respecte explicant alguns fets, anècdotes i reflexions del meu estiu amb la finalitat de reconnectar amb la meva escriptura i engegar una nova temporada d'escrits relacionats amb la societat, la meva emprenedoria, El Viatge i la vida en general.

L'última vegada que vaig escriure per aquí va ser el dia abans del meu aniversari, allà a principis de juliol. Han passat moltes coses des de llavors: Espanya va guanyar el mundial de futbol, va prendre possessió un president d'ultradreta i al cap de tres dies hi va haver un terratrèmol a Colòmbia (són dades i s'han de donar), Pogacar va tornar a guanyar el Tour de França, els laboratoris de IA van llançar molts models que estan a punt d'acabar amb nosaltres, es van registrar les temperatures més altes des de 1780 a Barcelona (i potser al món), les guerres a l'Iran, Palestina i Ucraïna van continuar, entre mil coses més del nostre món “modern”.

Pel que fa a nosaltres, en l'àmbit personal, vam reprendre la vida “normal” i la rutina: vam treballar, vam reconnectar amb els amics, vam conèixer gent nova, vam fer nous amics, vam cuinar molt, vam debatre sobre l'impacte de la IA, vam viure en primera persona els problemes de Barcelona des dels ulls del Born (drogues, robatoris i brossa), vam anar al metge, entre moltes altres coses del dia a dia.

No vam sortir de Barcelona amb l'excepció d'unes quantes vegades en bici i un viatge d'un dia a Banyoles, i fins i tot ens vam perdre l'eclipsi total de sol que es va veure des de Tarragona. Després d'El Viatge, unes vacances d'estiu o viatges llargs eren injustificables (almenys econòmicament) 😅. Això sí, vam reconnectar amb la ciutat per al bo i per al dol.

D'una banda, la ciutat ens va oferir cinema a la platja i a Montjuïc, la inauguració del Tour de França i les tradicionals festes de Gràcia. També vaig celebrar els meus 10 anys d'haver arribat a viure aquí, vam anar a la platja un parell de vegades i vaig aprendre a fer pa de massa mare. De l'altra, vam observar en primera fila l'excés de turisme, els problemes de drogues, robatoris i succeïtat, i vam experimentar què és suportar la calor intensa sense aire condicionat. Alguna cosa exclusiva de Barcelona? Segurament no, però estar tant de temps a la ciutat, vivint en un centre històric cada vegada més deteriorat socialment parlant, va ser i és força aclaparador.

Trobem a faltar El Viatge? I tant que sí. Com no hem de trobar a faltar el menjar, les aventures, les caminades, meditar cada dia, la natura? A més, com no hem d'enyorar sentir que la vida va a un ritme més lent, un ritme en què tens temps de gaudir realment? No puc comprovar que durant El Viatge el temps transcorregués molt més a poc a poc, però estic segur que va passar a un ritme tranquil, lent, reflexiu, feliç.

Això no obstant, econòmicament parlant i sobre tot racionalment —potser per la nostra cultura, els nostres costums o el sistema en què vam créixer— el viatge no podia continuar fins a l'infinit, així que aquí estem, adaptant-nos al ritme que ens ofereix una ciutat com Barcelona, on el principal atractiu en aquest moment són els nostres amics i l'àmbit professional.

Parlant del vessant professional, durant l'estiu he treballat de valent per emprendre: em vaig reunir en persona amb la meva cofundaodora, vam analitzar en detall les entrevistes, vam crear un informe al respecte, vam fer una pluja d'idees sobre funcionalitats i vam determinar el producte base, vam posar nom a la companyia, vam comprar el domini, vaig acompanyar la inauguració d'un comerç local l'endemà mateix d'acompanyar la festa de tancament d'un altre, vaig ajudar a fer dos inventaris (un “a mà” i l'altre amb IA), vaig desenvolupar en 2 dies (amb IA) un prototip en Flutter i Firebase que fa 28 dies que està en “producció” i li vaig afegir un parell de funcionalitats noves a posteriori. També vaig cotreballar amb IA en diversos temes per al desenvolupament del nostre producte base, entre els quals: la implementació del nostre sistema de disseny en Pencil i Flutter, la definició i els primers desenvolupaments de la nostra arquitectura de programari, el desplegament de la nostra infraestructura base al núvol de Google, el desenvolupament de la nostra aplicació per a comerços locals... en fi. Diverses nits me'n vaig anar a “dormir” a les tres de la matinada i he treballat alguns caps de setmana.

Gràcies a la IA he pogut fer moltes coses, he anat més ràpid. M'està fent la vida més fàcil? Encara no tinc una resposta concreta. El que és cert és que sense la IA no estaria on soc avui pel que fa a producte, idees i progrés, tenint en compte que som dues persones treballant en el projecte. No puc dir que m'hagi fet la vida més fàcil perquè encara falla molt, és difícil de gestionar i, en moltes ocasions, fa tasques que no li he demanat. A això se li suma la quantitat de canvis que hi ha en la manera de treballar amb IA: que si usem skills, que si agents, que si subagents, que si esborrem les skills... en fi. Dit això, el principal límit de la IA i, alhora, el seu major propulsor soc jo (i el preu dels tokens).

Com podeu veure, han estat moltes les coses que han passat durant l'estiu. Si ho comparo amb El Viatge, la meva vida ha anat molt més ràpid i és una mica més aclaparadora. Tanmateix, durant aquest temps he reconnectat amb la societat, per al bo i per al dol, i he trobat un nou objectiu professional que em té força motivat i optimista de cara al futur.

Això em porta de nou a la tesi de Brett Scott i em recorda la paràbola del pescador i el turista empresari, escrita el 1963 per Heinrich Böll. Va ser escrita com un relat satíric sobre l'obsessió moderna per la productivitat i el treball:

La història narra la trobada en un port costaner europeu entre un turista benestant i elegantment vestit i un humil pescador que descansa tranquil·lament a la seva barca. El turista, impulsat per una mentalitat de productivitat i ambició, qüestiona el pescador per no ser al mar i comença a dissenyar un elaborat pla de negocis per a ell: pescar més hores, comprar més barques, construir una fàbrica i, eventualment, convertir-se en un milionari independent. Quan el pescador li pregunta què faria després d'aconseguir tot aquest èxit, el turista respon emocionat que finalment podria seure relaxat al port a gaudir del sol i del mar; al qual el pescador, amb un somriure savi, li respon que això és exactament el que ja està fent en aquell mateix moment.

La paràbola contrasta la mentalitat moderna de productivitat i acumulació —en el meu cas l'emprendre— amb la saviesa d'una vida senzilla i centrada en el present —en el meu cas El Viatge. El relat convida a redefinir el concepte d'èxit recordant que la tranquil·litat i la pau mental no exigeixen una vida de sacrificis, sinó una tria conscient en el present. Crec que és això últim el que és més rellevant per a mi en aquest moment. Sens dubte, hi ha motius econòmics i professionals en l'emprenedoria, però també existeix la motivació d'ajudar els qui seran els meus clients i socis, de manera que aquesta vida moderna pugui ser més suportable. Avui que estic construint tecnologia ho faig amb l'ànim de fer millor la vida dels altres, no amb la finalitat de fer-la més ràpida. Veurem si ho aconsegueixo.