Parlant amb humans en l'era de la intel·ligència artificial

La COVID-19 va ser un xoc econòmic i emocional per a molts. Sens dubte, estar aïllats dels altres va transformar les nostres habilitats socials i de comunicació de moltes maneres. Diria que en la majoria dels casos de manera negativa.

En el meu cas, les habilitats socials i de comunicació van empitjorar significativament. D'una banda, el meu grup social es va compactar quan abans de la pandèmia s'expandia sovint. De l'altra, la meva interacció laboral es va concentrar a les pantalles, cosa que va canviar la meva manera de comunicar-me amb els altres; tot era molt més digital i impersonal.

A la pandèmia es van sumar altres factors que van jugar un paper rellevant en aquest canvi; per exemple, l'edat i les xarxes socials. D'aquesta manera, el meu desig de conèixer persones noves de forma casual es va reduir considerablement. La meva personalitat ja no era la mateixa d'abans.

Els qui em coneixen podrien afirmar que soc una persona molt sociable i que ho he estat sempre. Malgrat això, els anys posteriors a la pandèmia no van estar gaire alineats amb aquesta afirmació. Em va costar molt expandir el meu cercle. En tornar a espais físics de treball tipus coworking, no vaig poder relacionar-me amb altres persones que no formessin part de les empreses per a les quals treballava; o almenys no com abans.

Crec que en part la idea d'El Viatge tenia molt a veure amb la meva pròpia incomoditat i inconformitat cap a aquest canvi de personalitat. Una part de mi necessitava retrobar aquest ésser humà social que havia portat dins durant molt de temps. El Viatge podia ser un bon aliat per cobrir aquesta necessitat. D'aquesta manera, un dels pocs objectius del viatge va ser tornar a interactuar sense por amb desconeguts.

Tot i que no parlaré gaire en aquesta entrada de la meva interacció amb desconeguts durant El Viatge, sí que puc dir que aquell any em va ajudar moltíssim a recuperar les meves habilitats socials. Avui parlar amb desconeguts em costa menys i les converses casuals flueixen amb més naturalitat. Ups... Crec que m'he allargat massa en la introducció, però vaja.

El cas és que després de tornar-hi, a més d'interactuar amb la intel·ligència artificial (IA), m'he dedicat a parlar amb éssers humans, particularment desconeguts. Això és degut al fet que estic en ple procés d'ideació, disseny i descobriment de la proposta de valor del meu actual projecte en l'àmbit professional.

Des que he tornat he parlat i he intentat parlar amb persones propietàries de comerços locals a Barcelona. Concretament, en dos mesos he pogut entrevistar entre 30 minuts i 3 hores a 8 comerços; he voltat pels carrers uns 3 dies entrant en botigues locals intentant aconseguir entrevistes amb els amos; he escrit uns 40 missatges entre correus electrònics, missatges de WhatsApp i missatges de LinkedIn, i estic a punt de concretar unes 5 entrevistes més... ja ho veurem.

Aquí no he utilitzat tant la IA com em recomanarien alguns experts. Si bé m'he recolzat molt en la IA per buscar prospectes, fer esborranys de missatges i polir el meu discurs de presentació, entre altres tasques, la realitat és que per poder parlar amb humans, per sort, encara és important que hi hagi un altre humà a l'altra banda.

De fet, avui més que mai cobra sentit la interacció humà-humà. Si ens creiem la premisa que la IA farà moltes de les nostres tasques operatives, qui millor que un humà amb temps i menys càrrega operativa per parlar amb altres humans, clients, inversors, amics, companys, veïns?

A més, no hi ha millor introducció a un desconegut que un altre humà que ja el conegui. Moltes de les entrevistes que s'han materialitzat han estat gràcies a l'amic d'un amic d'un altre amic. De moment la IA no em presenta gaire gent que conegui (repeteixo, de moment). Tot i que les xarxes socials són un canal d'entrada, m'he adonat que en poder sentir l'interlocutor, els humans solen compartir els seus problemes, idees i estratègies amb més detall. Potser és només el meu biaix de percepció. Per tant, un repte important que tindrà la IA serà obrir portes no només veient l'humà com un possible client, sinó com un ésser amb personalitat, carisma i necessitats.

Vam decidir parlar amb humans per dissenyar la nostra proposta de valor basant-nos en una metodologia anomenada Disseny Centrat en els Humans (Human-Centered Design, HCD), que és un enfocament creatiu per resoldre problemes des de les persones amb solucions innovadores dissenyades per a les seves necessitats. L'HCD busca prioritzar els desitjos i les necessitats abans que les dades i les apostes dels creadors. L'HCD et permet aprofundir en la base del problema i no quedar-te a la superfície.

Si bé al principi em feia por que una metodologia d'aquest tipus em pogués portar al que anomenem paràlisi per anàlisi, la realitat és que m'ha obert els ulls als problemes més profunds que tenen els qui en el seu moment vaig determinar com els meus clients potencials. Ara, gràcies a l'empatia i a la conversa profunda, m'he pogut adonar de moltes circumstàncies que afecten tant positivament com negativament els comerços locals i que realment mouen el seu dia a dia. La meva idea inicial continua present, però sens dubte ha deixat de ser la prioritat i potser només serà una part que ajudarà a resoldre un escenari més global.

Parlar amb humans consumeix temps i espai, però recarrega les idees, els pensaments i els sentiments. Avui, en l'era de la IA, hauríem de tenir molt més temps per compartir amb altres humans, entendre les nostres necessitats, les nostres alegries i tristeses, i ajudar-nos. Si ens creiem que la IA automatitzarà una gran quantitat de les nostres tasques mecàniques, per què no obrir més la porta a retrobar-nos amb els qui tenim al costat? Vegem la IA com l'eina que ens permetrà recuperar el que les xarxes socials ens han anat traient a poc a poc: la connexió física, emocional i sensorial amb els humans.